Comunicat de premsa dia de l'arbre 31 de gener de 20010

La Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent - La Vall d’Albaida), entitat que pertany a Bosc Viu (Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians) denuncia que el Dia de l’Arbre que es celebra el dia 31 de gener del 2010, la Conselleria de Medi Ambient es dedica a fer actuacions publicitàries mentre es perden milers d’arbres i es degrada el bosc a causa de la seua mala política forestal.



Tots els anys, en arribar finals de gener, la Conselleria de Medi Ambient organitza campanyes publicitàries, comunicats triomfalistes i alguna repoblació forestal simbòlica, per a intentar “vendre” a la societat valenciana que desenvolupa una bona gestió forestal.



La realitat és que la superfície forestal valenciana es degrada cada dia més a causa de tales injustificades, transformacions de terres, mala ubicació d’infraestructures, processos urbanístics, contaminació i actuacions d’una equivocada silvicultura que porta a destruir milers d’hectàrees per obrir immensos i inefectius tallafocs.



Per exemple, a la Vall d’Albaida i dins de la zona 13 del Pla Eòlic Valencià, hi ha prevista la construcció de tres parcs eòlics que afecten als termes municipals de Fontanars dels Alforins, Bocairent i Ontinyent, sobre zones declarades com a LIC (Llocs d’interés comunitari) de la Xarxa Natura 2000, així com, zones IBA (“Important Bird Areas”), segons les directives europees: Directiva d’HÀBITATS i Directiva d’AUS. No obstant això, la declaració d’aquestes àrees, que es considera han de tindre una especial protecció, no ha segut obstacle per al desenvolupament del mencionat Pla Eòlic. El mateix es podria dir de la resta de les 14 zones que configuren el Pla Eòlic Valencià. Per altra banda, a distintes zones forestals de la nostra comarca, s’han observat en els darrers anys reforestacions efectuades amb criteris qüestionables, com ara, la reforestació de pins en zones on ja hi havia pins i carrasques d’alçades considerables i fruit de la regeneració natural dels ecosistemes forestals; o l’ús de maquinària pesant prèviament a la reforestació, que arremet contra el sotabosc, dificultant així el procés de regeneració natural i alterant perillosament l’estabilitat del sòl; o l’abandonament dels residus generats en la pròpia reforestació. Aquests són exemples, que es sumen a dotzenes d’altres actuacions efectuades, promogudes, autoritzades o tolerades per l’administració forestal valenciana i que, en conjunt, contribueixen a la degradació dels nostres ecosistemes forestals.



Per a rentar-se la cara, per a ocultar la degradació del bosc i per a donar una falsa imatge publicitària de respecte a la natura, l’administració valenciana anuncia i fa promeses impossibles sobre repoblacions forestals, efectua campanyes demagògiques, manipula dades i fa actes simbòlics i virtuals en relació al Dia de l’Arbre i a les repoblacions forestals. La realitat és que les promeses de repoblació no s’acompleixen i, allò que es repobla, moltes vegades es fa mal, amb monocultius de poques espècies i tècniques poc respectuoses amb el medi ambient, amb resultats moltes vegades nefasts.



Des de fa temps la Conselleria amaga les dades concretes i fiables sobre repoblacions forestals, fins i tot, davant de peticions de col·lectius socials implicats i de preguntes parlamentàries per part de l’oposició. Les poques dades que ofereix estan unflades, manipulades, no donen detalls concrets i mai inclouen els resultats finals de les actuacions.



Aquest Dia de l’Arbre del 2010 volem denunciar que la política de repoblacions de la Conselleria és un bluf, ni tan sols serveix per a tapar les vergonyes de la degradació forestal real i efectiva de les nostres muntanyes. El desenvolupament del Pla Eòlic Valencià i les reforestacions detectades a la nostra comarca i que malauradament no són casos aïllats, juntament amb moltes altres mostres de degradació forestal es presenten en totes les comarques valencianes al llarg de tot l’any. Resulta indignant que la Conselleria vulga tapar la degradació que ella mateixa promou o tolera amb actes simbòlics i propagandístics.



Demanem un canvi radical de política forestal que implante una gestió sostenible de les nostres muntanyes, amb base científica i ampla participació ciutadana, i que tracte els boscs i matolls valencians com a valuosos ecosistemes a conservar amb tota la seua riquesa i integritat. Volem el Bosc Viu.



COLLA ECOLOGISTA L’ARREL (ONTINYENT - La Vall d’Albaida)



Més informació:

Bosc Viu

Ferran Gandia i Navarro (667 73 98 59)

COLLA ECOLOGISTA L’ARREL VA D’EXCURSIÓ

El proper dissabte dia 19 de desembre, estàs convidat a passar un matí molt agradable passejant per un entorn privilegiat, el “Pla de Mallaura”, a Fotantanars dels Alforins.

També tindrem una visita guiada pel poblat íber de La Bastida de les Alcusses, a Moixent. Aquest poblat data del segle IV a. C. i vorem la reconstrucció d'una casa ibèrica que ens permetrà reviure l'ambient domèstic d'una família camperola de fa 2.400 anys. També l'urbanisme complex de la ciutat en el sòcol de pedra de les cases formant carrers i plaçes.

Si t'animes tan sols has de vindre a les 8:00h. a la xocolateria del barranquet, d'on eixirem amb cotxes particulars cap a Fontanars dels Alforins.

Qué hem de portar?

Esmorçar, aigua, calçat còmode i apropiat per caminar, gorra, càmera fotogràfica etc.

Qué cal fer?
No tirar fem i respectar el medi ambient, per que no es note el nostre pas per aquest magnífic paratge.

Activitats d'educació ambiental 2009-2010

Col·labora amb el contenciós administratiu

Calendari de silvicultura 2009 - 2010

Ja està disponible el calendari de silvicultura d'aquesta temporada. Us animem a participar activament amb aquesta iniciativa i per a qualsevol dubte podeu telefonar al coordinador d'aquesta activitat.
Rafa Sanchis 675 52 85 10

La problemàtica de les bosses de plàstic

Obra Social La Caixa de Ontinyent i la Colla de Ecologista l'Arrel reforesten, desde 1995 les serres d'Ontinyent

Ambdós entitats han produït un viver de plantes autòctones, amb 35.000 unitats, de les que ja s'han plantat 6.000 en les serres.

Obra Social de Caixa Ontinyent i la Colla Ecologista l'Arrel mantenen un conveni de col·laboració, des de 1995, pel que desenrotllen actuacions dirigides a preservar i reforestar les nostres serres, amb les autoritzacions administratives pertinents. Per eixe motiu, aquest diumenge, 8 de febrer al Camí Vell de Bocairent, presentaran el nou equipament del voluntariat de l'associació, com un nou pas en aquesta col·laboració que deriva en dos projectes:

1º) Reforestació amb espècies autòctones. Durant aquests anys, l'Arrel, amb el suport econòmic de l'Obra Social de Caixa Ontinyent, ha produït un viver compost majoritàriament per plantes autòctones (principalment carrasques, garroferes i roure valencià), destinat a la reforestació de les serres. Dels 35.000 plançons produïts fins hui, 6.000 han sigut trasplantats ja a les serres d'Ontinyent, i és intenció d'ambdós entitats que la resta es vaja incorporant progressivament.

2º) Silvicultura i ajuda a la regeneració. S'han desenrotllat labors de neteja selectiva de 25.000 m2 en el paratge denominat “camí vell de Bocairent”, la qual cosa afavorix els accessos i el desenrotllament de la flora, alhora que reduïx el risc d'incendi..

El President de Caixa Ontinyent, Rafael Soriano, ha subratllat especialment la importància de les activitats de protecció i regeneració del medi ambient, i ha exalçat la labor intensa, callada i desinteressada, que està duent a terme l'Arrel. Segons les seues paraules, “el compromís amb la nostra gent suposa també proporcionar a les generacions futures un entorn natural adequat, i per a això hem de desenrotllar actuacions que propicien la seua sostenibilitat a mitjà i llarg termini”.

Portal de Xàtiva

Viver i reforestacions

Actualment disposem de viver propi de Roure Valencià i Carrasca. Contacta amb Ferran i participa amb el projecte de reforestació. Ferran: 667739859

Fotos

Silvicultura i treballs forestals al "Torrater"

Col·labora amb la regeneració de la serra del "Torrater".La teva ajuda és fonamental. Contacta amb Rafa Sanchis i vine i participa. Telf.675528510


Fotos

Hort urbà ecològic

Si vols participar en l'Hort Urbà pots ficar-te en contacte amb nosaltres.
Contacta amb David Gironés al 689 69 76 66.

Fotos

Aliments transgènics

Comerç just, aliments ecològics.

Ontinyent farà una canalització nova del riu al pas del nucli urbà.

La conselleria d’Infrastructures i Transport redactarà i executarà un nou projecte de canalització del tram urbà del riu Clariano, al seu pas per Ontinyent, que serà “més harmònic amb l’entorn natural i seguirà els criteris de la Directiva Marc d’Aigües (DMA), l’eix de la política de l’aigua en la Unió Europea durant la propera dècada”, segons han informat des del consistori ontinyentí.
El director general d’Obres Públiques de la conselleria, Victoriano Sánchez, s’ha compromés amb l’alcalde d’Ontinyent, Manuel Reguart, a redactar el projecte d’aquest nou model de canalització del riu, i a executar-lo en els pressupostos autonòmics. Per a Reguart, és una resposta molt satisfactòria a les demandes municipals, en tant que l’actuació permetrà “reinsertar el riu en l’estructura urbana, tot mantenint el caràcter d’espai verd, i millorar la seua capacitat de desaigüe”.
La nova proposta contempla menys superfície cimentada, i inclourà una escullera per a donar correntia al riu, però es deixaran els marges del llit de manera natural, tal com han explicat fonts municipals. En la zona paral·lela es consrtuirà una paret en dos nivells, en compte del mur previst inicialment.
Aquest nou projecte de canalització es preveu que ajudarà a desenvolupar el Programa de Reforma Interior Clariano, que permetrà el traçat de la paral·lela al carrer Major i els accessos al Museu del Tèxtil Valencià projectat.

Vilaweb

Recuperar l’espai si però canalitzar el riu no

Per a iniciar de forma positiva el relat, he de dir que coincidisc a dir que el riu necessita una interven­ció. però en cap cas la que I’ajun­tament d’Ontinyent proposa. Aug­mentar la qualitat de I’aigua, elimi­nar els abocaments, restaurar les vessants costaneres del riu, uti­litzar elements naturals per millo­rar I’entorn del riu, etc… serien exemples d’intervenció conser­vadora d’aquest espai; però el pro­jecte és una canalització del riu i no una recuperació, és a dir, que el projecte no té cap respecte per aquell espai natural ni té cap criteri conservador; més bé al contrari, ens proposen una acció devaluado­ra del riu i del seu entorn.

Tenint en compte que el pro­jecte ja va ser presentat a l’any 2000 pel govern del PP, i ja va ser sèriament qüestionat; ara, amb subterfugis i nocturnitat, es torna a presentar en maig 2008 a la Confederació Hidrogràfica del Xuquer i denegat per la mateixa Confederació perquè no s’ajustava a llei 10/2001 (Plan Hidrológico Nacional) ni a la llei 4/1992 de la Generalitat Valenciana, llei del Sòl no Urbanitzable, modificada per la llei 2/1997. Amb posterioritat, el projecte s’ha modificat i es torna a presentar en novembre 2008 a la Confederació i la resposta és posi­tiva amb una sèrie de condicio­nants.

Hem de preguntar-nos quin és I’objectiu de la canalització del riu Clariano; nosaltres pensem que I’objectiu és urbanístic, és a dir, es vol dur endavant un carrer paral-lel al carrer Major (Trinquet de Gomis – Pont Vell) i per poder consolidar aquesta paral-lela s’ha de constru­ir un mur de formigó. Aquest mur està associat inexcusablement a una actuació de canalització del riu, perquè la Confederació accepte el mur de 6 metres d’alça­da (constant durant 528 metres des de el pont Vell). I nosaltres ens preguntem, realment és necessària

aquesta paral-lela al Carrer Major? Si no fos necessaria, no caldria la canalització del riu Clariano.

L’obra de canalització del riu Clariano, crearà un canal uniforme sense valor ecològic ni estètic. Dins la població, aquesta canal­ització provocarà la pèrdua de la funció cultural, educativa i turística del nostre riu.

La ciutat d’Ontinyent i capital de la Vail d’Albaida, que pretén apostar per la sostenibilitat ambi­ental, no pot aplicar uns conceptes i mètodes d’enginyeria hidràulica desfasats i que són rebutjats per bona part de la societat, inclosos tècnics i especialistes; i no sols per raons mediambientals, sinó, també per raons econòmiques, ja que aquesta infraestructura requerirà un manteniment major que l’actu­al.

Al nostre entendre, abans de dur una actuació al riu Clariano. caldrà definir i avaluar el problema que es preten resoldre; establir quin són els objectius de la inter­venció i quins valors (culturals, paisatgístics, naturals….) s’han de preservar. És en aquesta fase, quan s’hauria de propiciar la par­ticipació ciutadana (associacions, veïns…) i no, com es ja habitual, quan el projecte esta decidit i tan-cat. Una vegada conclosa aquesta primera fase, ja es podrien establir els principis bàsics a tenir en compte en el projecte, no de cana­lització sinó de restauració del riu, de tot el riu com es reflecteix al projecte Clarviu, dins el programa Life de la Unio Europea i que els seus diners ens haura costat. Perque es tracta de restaurar, o de no alterar I’estructura del riu (mor­fologia, substrat, condicions hi­drauliques del corrent, la seua bio­diversitat…)

Finalment queda per destacar allò que de vegades ens oblidem: la millor actuació consisteix en la seva preservació. Tot això ens du a reforçar la idea de defensar una política mes activa i decidida en la defensa ambiental del Domini Públic Hidràulic.

Francesc Xavier Quesada
Els Verds Esquerra Ecologista

Aliments ecològics (1º part)

Obra social de Caixa, Ontinyent y La Colla ecologista L’Arrel reforestan, desde 1995, las sierras de Ontinyent

Obra Social de Caixa Ontinyent y el Grupo Ecologista L’Arrel mantienen un convenio de colaboración, desde 1995, por el que desarrollan actuaciones dirigidas a preservar y reforestar nuestras sierras, con las autorizaciones administrativas pertinentes. Con tal motivo, este domingo, 8 de febrero a las 11:00 de la mañana en “Camí Vell de Bocairent”, presentarán el nuevo equipamiento del voluntariado de la asociación, como un nuevo paso en esta colaboración que deriva en dos proyectos:

1º) Reforestación con especies autóctonas. Durante estos años, L’Arrel, con el soporte económico de la Obra Social de Caixa Ontinyent, ha producido un vivero compuesto mayoritariamente por plantas autóctonas (principalmente carrascas, algarrobos y roble valenciano), destinado a la reforestación de las sierras. De los 35.000 plantones producidos hasta hoy, 6.000 han sido trasplantados ya a las sierras de Ontinyent, y es intención de ambas entidades que el resto se vaya incorporando progresivamente.

2º) Silvicultura y ayuda a la regeneración. Se han desarrollado labores de limpieza selectiva de 25.000 m2 en el paraje denominado “camí vell de Bocairent”, lo cual favorece los accesos y el desarrollo de la flora, al tiempo que reduce el riesgo de incendio.

El Presidente de Caixa Ontinyent, Rafael Soriano, ha subrayado especialmente la importancia de las actividades de protección y regeneración del medio ambiente, y ha ensalzado la labor intensa, callada y desinteresada, que está llevando a cabo l’Arrel. Según sus palabras, “el compromiso con nuestra gente supone también proporcionar a las generaciones venideras un entorno natural adecuado, y para ello hemos de desarrollar actuaciones que propicien su sostenibilidad a medio y largo plazo”.

Los niños podrán trepar por los árboles de la Glorieta

La actividad "Pujada als arbres" será una de las acciones medioambientales del sábado que viene incluida en la Semana del Árbol de Ontinyent, que consistirá en trepar a los árboles de la Glorieta con arnés, casco y todas las medidas de seguridad. En la actividad colaborarán especialistas en escalada que ayudarán a los más pequeños a ver el mundo desde la parte más alta de los árboles.

Las celebraciones de la Semana del Árbol de la capital de la Vall d'Albaida concluirán con actividades que pretenden "sensibilizar a los participantes en el cuidado del medio ambiente y los espacios naturales de Ontinyent", según manifestó el concejal de Medio Ambiente, Filiberto Tortosa.

Este año el escenario será el parque de La Glorieta, donde se llevarán a cabo diversas iniciativas que se desarrollarán a partir de las 12 del mediodía y en las que podrán participar todos los niños y niñas.

La mañana se completará con actividades igualmente divertidas y relacionadas con los árboles como talleres, la creación de un mural gigante, manualidades, animación musical y un castillo hinchable. El domingo 8 de febrero, a las 10 de la mañana, los miembros de la Colla Ecologista L'Arrel y Ecologistes en Acció tienen proyectada una excursión al Torrater para esclarecer los árboles que han ido reproduciéndose tras el incendio que asoló la zona en el año 1994.

Todas estas actividades completan una semana, que se inició con la plantación de árboles por parte de los escolares de toda la localidad en la zona de Fuset.

Filiberto Tortosa manifestó que este tipo de actividades "crean en los más pequeños una conciencia medioambiental muy necesaria en la sociedad y época que vivimos en la actualidad".

Tortosa añadió que este año desde la concejalía de Medio Ambiente se han vuelto a organizar actividades paralelas que sirvan "para concienciar a los niños sobre la importancia de los árboles de una manera lúdico festiva en la que además de tener en cuenta la importancia de estos elementos, los niños cuidan el entorno en el que viven y aprenden a colaborar en la protección del medio natural".

Descobreixen un quilòmetre de l’antic camí de Bocairent a la Serreta

"La Colla Ecologista l’Arrel estava fent la segona campanya de selvicultura i regeneració quan van fer la troballa"


La Colla Ecologista l’Arrel està consolidant el pinar que hi ha a la Serreta-el Torrater d’Ontinyent. Es tracta de la segona fase d’un projecte de selvicultura i regeneració que té com a principal colalaborador a Caixa Ontinyent. En la primera fase de 2006-2007 ja es va completar l’actuació sobre 10.000 metres quadrats, 1 hectàrea. En l’actualitat es té previst actuar sobre 5.000 metres quadrats però conforme ens han informat des de l’Arrel, “segurament superarem els 5.000 metres perquè ja estem molt a prop i encara estem a principis d’any”. Cal destacar que l’Arrel porta fent estes tasques en altres zones, com per exemple l’Alt del Quincaller o el Rotgle, i ja porten uns 49.500 metres quadrats regenerats. El projecte contempla el desbrossat, clarejat i poda d’arbres en la zona. On fonamentalment es pot trobar pí blanc, argilaga, romer i estepa. La densitat del pinar és molt alta el que dificulta el creixement dels pins i facilita la propagació de les flames en un possible incendi. El material vegetal que es recull es tritura i s’aboca al mateix lloc creant una capa protectora que beneficia també el desenvolupament del bosc.

En la campanya està col·laborant un grup d’uns 15 voluntaris de l’Arrel a més de gent de la “penya l’espardenya” que també han pujat a ajudar alguns dies. També ha col·laborat molt activament la gent de “Mariola Verda” de Bocairent. “Tots els col·laboradors són gent que ho fa sense ànim de lucre i perquè s’estima la serra” ens han comunicat des de l’Arrel. La trituradora que està fent la feina la facilita la Brigada Forestal d’0ntinyent, “agraïm la seua tasca ja que sense eixa ferramenta seria molt complicat dur endavant el projecte”.

Segons fonts de l’Arrel, “la gent ens diu que -antigament no intervenia ningú sobre la serra i no passava res- i això és un tòpic erroni ja que en el passat la gent pujava a la serra a fer llenya i la feina que nosaltres fem ara es feia de manera natural. Hi havia un equilibri natural que ara s’ha trencat. El bosc mediterrani no pot sobreviure si no és d’esta forma”.

Estem en un moment crític per al bosc local ja que els pins no germinen fins als vint anys de vida. Els pins que en l’actualitat tenim al terme, aquells que s’han regenerat després de l’incendi de 1994, sols tenen tretze anys de vida. Si en l’actualitat tinguerem un altre incendi perdriem el bosc ja que no tindria capacitat de recuperar-se. Conforme podem observar en zones que es van cremar en el 2003 i ara sols hi ha estepa i no hi ha cap pi jove. L’explicació és que quan el pi crema la pinya esclata i tota la llavor s’escampa i germina per tot arreu, eixa és la causa de l’alta densitat de pins que hem comentat abans.

El camí vell de Bocairent

Des de la redacció del Crònica vam pujar a fer fotos de la brosta que anaven a utilitzar els Festers de Sant Antoni de l’Ermiteta per a revestir les fogueres i es vam trobar amb el descobriment que l’Arrel ha fet al netejar la zona. “Ha eixit al descobert sobre un quilòmetre i mig del vell camí de Bocairent. A l’altra part del barranc de Bocairent sí que està el camí però en este costat no es tenia localitzat”. El vial té uns tres metres d’ample i està delimitat per un muret de pedra a l’estil del camí dels enginyers que va marcant tot el trajecte.

La troballa és important i els membres de la Colla Ecologista l’Arrel pensen que “conforme es vaja netejant la zona el camí eixirà i es podrà veure sense massa complicacions”.

A l’Arrel encara li queda molta feina per fer a la zona i aprofita la descoberta per fer una crida a tota la gent interessada en ajudar-los. L’associació té els seus locals al carrer Sant Antoni número 22 on està el local dels Scouts en l’Ermiteta, ja que allí disposen del viver on creen els plantons per a les repoblacions.

Crònica

Voluntarios de la Colla Ecologista regeneran más de 2 hectáreas en el término de Ontinyent

La labor de asociaciones como la Colla Ecologista L'Arrel es esencial para la recuperación de los bosques de Ontinyent. Durante dos años, 14 voluntarios han dedicado sus esfuerzos, conocimientos y experiencia con sus propios recursos a ayudar a la regeneración forestal de las proximidades de la antigua senda de Bocairent tras el incendio en julio de 1994 que arrasó la zona.

Así, los voluntarios miembros de este colectivo se desplazan cada fin de semana hasta las inmediaciones de la partida de la Serreta del Torrater para trabajar en este importante proyecto, que cuenta con el apoyo de la Conselleria de Medio Ambiente y ha sido posible gracias a la financiación de Caixa Ontinyent.

Fue en 2006 cuando dio comienzo este plan forestal, y en el que sólo durante el primer año limpiaron una superficie total de 10.000 metros cuadrados. En 2007 hicieron lo propio con 5.000, y durante 2008 han sido 10.000 metros cuadrados más. No obstante, este proyecto no concluye aquí, ya que su intención es actuar sobre una superficie total de 6 hectáreas durante los próximos años.

Las tareas de ejecución de estos voluntarios se encuentran bajo la supervisión de Rafa Sanchis y de Iván Vidal, profesionales en este ámbito y con estudios especializados en trabajo forestal, conservación del medio natural y gestión de recursos agrarios. Todas ellas se realizan de forma manual, a excepción de la trituración de los restos de arbolado, que se llevan a cabo con maquinaria. Esta limpieza y mantenimiento de la sierra, que se conoce como selvicultura preventiva, permite que la vegetación crezca a un mayor ritmo y en mejores condiciones.

El objetivo primordial de este proyecto se centra en proteger el suelo frente a la erosión y desertificación, así como la gestión de los recursos naturales del suelo, la vegetación y el agua. Para ello, utilizan maquinaria específica como serruchos y trituradoras que ellos mismos llevan hasta el lugar, eliminando así aquellos árboles enfermos o sumergidos mediante las podas o los desbroces selectivos de matorral.

Según manifestó uno de los coordinadores de este proyecto y miembro de la Colla Ecologista L'Arrel, Rafa Sanchis, "nos desplazamos cada sábado hasta la zona desde las ocho hasta las doce del mediodía aproximadamente para ayudar a la limpieza y la conservación de estos montes", dijo. Asimismo, precisó que la participación en el proyecto está abierta a todo el mundo.

Con respecto a la normativa que deben seguir para respetar el medio ambiente, señaló que "nuestras labores están controladas por los agentes medio ambientales y forestales, quienes supervisan los resultados del proyecto", aseguró.

Todos los voluntarios deben cumplir la normativa de prevención de riesgos laborales, lo que hace obligatorio el uso de los materiales acompañados con la indumentaria especializada como guantes con refuerzos o gafas para evitar incidentes.

Entre las labores que efectúan, tal y como explicó Sanchis, destaca la conservación y la mejora de la cubierta vegetal protectora, que es posible gracias a que los restos vegetales que se originan tras ser desmenuzados son distribuidos por la sierra, formando así una materia orgánica. "Los restos de árboles antes de ser triturados que quedan en el monte pueden cogerlos para leña quienes lo deseen. Aunque es curioso, porque durante el tiempo que llevamos trabajando sólo ha venido una persona, además de algunos vecinos de la localidad para celebrar la fiesta de San Antonio", aseguró.

Por otro lado Sanchis aseguró que durante estos trabajos, "hemos descubierto el camino viejo que conectaba Ontinyent con Bocairent y que se encuentra abandonado. Por allí pasaban antiguamente carros y caballos, y nuestra intención es destaparlo a medida que vayamos trabajando", dijo.

Estos tareas de carácter altruista, además de aumentar la superficie forestal permiten evitar la erosión del terreno y a su vez, la prevención de incendios. Las faltas de actuaciones por parte de las administraciones en zonas degradadas como la Serreta del Torrater, han obligado a este colectivo de Ontinyent, que cuenta con más de un centenar de socios en la actualidad, a trabajar para asegurar su conservación.

Las Provincias

La coordinadora contra el Plan Eólico solicita un voto de castigo a la Generalitat

La Coordinadora de Estudis Eólicos de El Comtat pide un voto de castigo al gobierno del PP de la Generalitat Valenciana, por haber seguido adelante con el proyecto de aerogeneradores para este comarca, pese a los pronunciamientos en contra y a la intervención de la Fiscalía.

El colectivo, a través de un comunicado, resalta que «ante la descarada actitud de la administración valenciana de dar apoyo a la empresa adjudicataria en lugar de tener en cuenta la opinión de los habitantes de la comarca, y considerando que no se hace caso ni al Síndic de Greuges, ni al Fiscal, ni a la Comisión Europea, ni a los cientos de voces en contra, esta coordinadora solicita que "por haber amparado, consentido y permitido todas las irregularidades del Plan Eólico y haber menospreciado a los ciudadanos, se castigue la actitud del gobierno valenciano con la fuerza que tienen los ciudadanos, es decir, con su voto, a la espera de que un cambio de gobierno corrija todos los excesos de este proyecto y la comarca pueda volver a pensar en su futuro». En base a este planteamiento, la coordinadora ha auspiciado una campaña con el lema «Tu voto El comunicado recoge que «la coordinadora sigue considerando que estas centrales eólicas se tratan de un negocio privado, de unas empresas.

Diari Levante

Ontinyent presenta al·legacions al pla d'instal·lacions de parcs eòlics

Ca la Vila ha pres aquesta decisió perquè els aerogeneradors se situaran prop de l'ermita de Sant Esteve i des de l'equip de govern asseguren que no tenen informació sobre els efectes sobre l'avifauna del municipi. Els informes desvetlen que la zona en la qual es pretén instal·lar els aerogeneradors està classificada pel Pla General com a sòl no urbanitzable d'especial protecció forestal, paisatgístic i ecològic, ja que el Pla Eòlic permet implantar aquests parcs en qualsevol tipus de sòl no urbanitzable, ja siga comú o protegit.

Segons l'Ajuntament de la capital de la Vall d'Albaida el valor ecològic i paisatgístisc d'aquesta zona es trobaria afectat pel traçat dels nous camins i l'ampliació dels que ja existeixen. A més, segons l'equip de govern, si s'aprova el Pla Especial Zona Eòlica número 13 -que correspon a Ontinyent- l'ermita de Sant Esteve quedaria visualment afectada a causa de l'altura dels aerogeneradors, de 123,30 metres, i de la distància, a menys de 300 metres de distància del primer aparell. A banda, de l'impacte sonor que provocaria aquesta instal·lació.

Pel que fa a l'avifauna, l'al·legació afirma que la serra Grossa està inclosa dins de les Àrees Importants d'Aus (IAA), reconegudes per la Unió Europea. Per aquesta raó, són necessaris informes més detallats que demostren que la instal·lació d'aquests parcs no suposa cap perill per a les aus de la zona, com el mussol reial, l'àguila cuabarrada o l'àguila marcenca. Per aquestes raóns, l'Ajuntament d'Ontinyent proposa que es reubiquen d'alguns d'aquests aerogeneradors, es redifinisquen els traçats dels camins, el soterrament de la línia elèctrica i la compensació del parc eòlic no siga només econòmica sinó també amb actuacions directes que servisquen per reforestar els terrenys.

ACAMPADA I REFORESTACIÓ A ONTINYENT 20 - 21 DE DESEMBRE 2008

Dissabte 20 de desembre.

7:07 h: Eixida des de l’estació del Nord de València (tren Regional núm. 14411) amb destinació Alcoi. Cal comprar un bitllet fins l’estació d’Ontinyent, (preu 5.65 €).

Important: CAL ÉSSER A L’ESTACIÓ DEL NORD MITJA HORA ABANS DE L’EIXIDA DEL TREN. (Horaris).

- Arribada a l’estació d’Ontinyent a les 8:23 h.
- Desdejuni a l’estació.
- 9:30 h: Inici de la pujada a l’alberg dels Caçadors, situat al Pla de les Simes, lloc on es pernoctarà. L’itinerari que es seguirà serà el següent:
(Bicicleta recomanada: btt o bicicleta híbrida en bones condicions)

o Ontinyent – La Costa – La Maiansa – El Corralet – Camí d’enginyers – Pla de les Simes.
o DISTÀNCIA TOTAL: 25 Km (aprox.)
o Dificultat mitjana - alta. Per a accedir al Camí d’enginyers cal superar un desnivell considerable i el traçat d’aquest camí no és fàcil.

Important: Cadascú transportarà la càrrega pròpia en alforges o motxilla.

- El dinar es realitzarà pel camí, allà on ens vinga bé.
- Arribada a l’alberg dels Caçadors, al Pla de les Simes. Instal•lació i sopar. Es pernoctarà en un antic alberg forestal, sense lavabos ni cap altre tipus de servei.

Important: CAL PORTAR LLANTERNA PERQUÈ L’ARRIBADA POT PRODUIR-SE DE NIT.

- Tast de productes del país, vetllada al caliu del foc i dormir.

Important: CAL PORTAR SAC DE DORMIR I AÏLLANT.

Diumenge 21 de desembre.

- 8:00 h: Aixecar-se, arreplegar i desdejuni.
- 10:00 h: Inici de la reforestació. S’usaran llavors i plançons de roure (quercus faginea ssp valentina).
- 13:00 h: Dinar.
- 15:00 h: Eixida cap a Moixent, des d’on s’agafarà el tren per a tornar a València. DISTÀNCIA: 30 km aprox. L’itinerari de tornada es realitzarà en gran part per carretera i de baixada.
- 19:16 h: Eixida del tren Moixent-València. Arribada a València a les 20:34 h: (preu 3,95 €)

NOTES IMPORTANTS:

- Cal portar el menjar de casa. S’oferirà un tast de productes de la comarca (embotit, vi, licors, etc...)
- Cal portar guants per a la reforestació. No cal portar aixades ni cap altre tipus d’eina.
- Es portarà la càrrega en alforges.
- Preu dels bitllets de tren: 10 € aproximadament.
- Cal portar una llanterna (l’arribada a l’alberg pot produir-se de nit).
- Cal ésser a l’estació del Nord de València mitja hora abans de l’eixida del tren, és a dir, al voltant de les 6:35 h, per a poder organitzar la pujada al tren.
- Cal portar sac de dormir i aïllant.
- La participació en aquesta activitat es realitza sota la responsabilitat de cadascú.

PER A CONFIRMAR L’ASSISTÈNCIA, AIXÍ COM, PER A RESOLDRE ELS POSSIBLES DUBTES QUE HI HAGIN, TELEFONAR AL SEGÜENT NÚMERO:
667 73 98 59 (Ferran) Telefonar a partir de les 15:30 h.

Organitza: Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent – La Vall d’Albaida)

http://arrel-ecologista.blogspot.com/


Patrocina: Caixa Ontinyent - La Caixa de les Comarques

http://caixa.caixaontinyent.es

Reforestan la sierra con 6.500 árboles

La Colla Ecologista l’Arrel d’Ontinyent lo ha hecho posible en las dos últimas décadas

A todos nos gusta disfrutar de las sierras y los parajes que rodean la ciudad y a ellos acudimos a pasear, a recoger sus frutos según la época, a ver la lluvia de estrellas y a practicar diversos deportes, entre otras actividades. Pero el medio ambiente más próximo también tienen otra cara, la del compromiso real con el entorno que sólo se da, de una forma seria y continuada, en colectivos como la Colla Ecologista l’Arrel d’Ontinyent, que ha reforestado diversos parajes del término, con 6.500 árboles autóctonos, durante los últimos 18 años. Una iniciativa de envergadura, que ha salido adelante por la constancia de este grupo de personas y las colaboraciones que ha ido encontrando en su camino, pero también por la financiación del 100% de los costes por parte de Caixa Ontinyent, desde que en 1991 firmaran un convenio de colaboración.

L’Arrel realiza diferentes actividades para la mejora y la conservación del medio ambiente, así como para concienciar desde el punto de vista ecológico a la ciudadanía. El primer paso que se dio en esta materia, a principio de los años 90, fue plantearse un proyecto para reforestar las sierras de la ciudad, partiendo de la realización y gestión de un vivero forestal. La idea se gestó dentro del Grup Scout Mafeking y la llevó a cabo un grupo de diez jóvenes, gracias también a la subvención económica del Ayuntamiento de Ontinyent. De este modo, se instalaba el vivero forestal, utilizando el patio del local social de los Scouts, con la intención de implicar a los jóvenes medioambientalmente, de forma exitosa, puesto que fue creciendo hasta integrar a 37 componentes. El primer cometido era cultivar las diferentes especies de árboles para, una vez llegado el momento, plantarlas en los parajes Ontinyentins.

La siguiente colaboración llegó un año más tarde, de la mano del Centre Excursionista d’Ontinyent, según apuntan desde l’Arrel, “donde existe una clara determinación en la defensa del medio ambiente”, en sintonía con los objetivos del colectivo ecologista y que se alargó durante siete años más. Precisamente el rodaje continuado de aquel grupo incipiente formado en los Scouts fue madurando a sus integrantes, que vieron con buenos ojos constituirse en un grupo con entidad propia. Ese momento propicio llegó el 13 de marzo de 1995, con el alta de l’Arrel en el Registro de asociaciones de València, con una actividad que ha llegado hasta nuestros días. Durante todos estos años el vivero ha generado más de 33.000 árboles de diferentes especies, que han suministrado las diversas reforestaciones de parajes tan emblemáticos como el Barranquet dels Oms, la Font del Nano, la Serreta del Torrater, la Barrancada de la Carrasca y la Font de Gamellons.

“Las especies utilizadas en el vivero y en las distintas reforestaciones han sido, prioritariamente, especies forestales autóctonas, todas ellas elegidas por su adaptación al clima mediterráneo y entre las que se incluyen tanto arbóreas, como arbustivas y herbáceas, estas últimas relevantes para la protección del suelo e indispensables para crear una heterogeneidad estructural, capaz de ofrecer refugio a numerosas especies animales”, detallan desde l’Arrel. Las personas responsables de que todo este trabajo salga adelante son Ferran Gandia, Antoni Morant, Jaume Laguarda, Juan Carlos Torró, Fran Quesada y Rafa Sanchis. Gracias a su labor, conocida en la comarca y fuera de ella, parte de las encinas, castaños, robles, fresnos, algarrobos, pinos piñoneros y arbustos que disfrutamos al visitar parajes como la Font de Gamellons podemos observarlos con otra mirada, aquella que se fija en la riqueza del entorno, en valorar todas estas iniciativas que conservan y protegen la naturaleza. Como el propio nombre del colectivo indica, desde de las raíces y, a partir de ahí, seguir creciendo.